La proposta de creació del Laboratori d'Història planteja una metodologia alternativa en l'ensenyament-aprenentatge de la història als Instituts d'Ensenyament Secundari. Pedagògicament, el Laboratori es basa en el treball amb Fonts Primàries, ja siguin escrites, gràfiques, materials o orals; el suport psicològic el troba en la Programació Neuro Lingüística (PNL). A través de les següents cites de l'autor copsarem millor els fonaments de la seva proposta:
"Si hi ha motivació i pràctica, emoció i manipulació, el coneixement s'assimila i perdura. D'una banda, allò que motiva els alumnes és el que tenen més proper i forma part del seu món; de l'altra, els alumnes aprenen a través de la pràctica, dibuixant, pintant, manipulant, construint..."
"La reflexió sobre l'experiència és la que m'ha portat a la necessitat d'innovar en la pràctica educativa a través de la proposta del Laboratori d'Història, una alternativa didàctica que trenca definitivament amb el paradigma tradicional de l'ensenyament de la història, farcit en excés de política i tenyit d'ideologia. Podríem dir que la reflexió sobre la pràctica ha donat pas a una pràctica sobre la reflexió, una pràctica que deriva d'un nou paradigma educatiu basat en el treball amb Fonts Primàries, d'una banda, i en la nova visió psicològica de l'aprenentatge que ens ofereix la Programació Neuro Lingüística".
"Poques vegades s'ha plantejat seriosament la possibilitat de crear un Laboratori d'Història. El Laboratori s'havia reservat exclusivament al que, fins no fa gaire, eren les considerades matèries científiques, com les Ciències Naturals, la Botànica, la Física o la Química. Avui en canvi, malgrat les inèrcies dins del món de la didàctica, les noves propostes pedagògiques veuen cada cop més clara la necessitat dels laboratoris en l'àmbit de les Ciències Socials [...]. Nosaltres hem optat per la proposta del Laboratori d'Història, una proposta pràctica que parteix de la hipòtesi que a través del contacte directe i del treball amb fonts primàries (escrites, materials, orals o gràfiques), realitzat en l'àmbit del Laboratori d'Història, els alumnes milloraran el domini dels procediments bàsics en l'aprenentatge de la història, en la seva motivació per aprendre i en l'arrelament a la nostra cultura. És un projecte situat en el terreny concret de les realitzacions, que ajudarà a reduir l'excessiva distància que separa la recerca educativa de la seva incorporació a l'aula".
Per l'autor, les pràctiques constitueixen els exercicis, ja siguin escrits, de recerca o de treballs més manuals, a través dels quals s'assoleixen els objectius didàctics formulats per al Laboratori d'Història. Les fonts primàries, que constitueixen la matèria primera del Laboratori, requereixen d'un treball de traducció i descodificació per al seu aprofitament didàctic. Les fonts no tenen sentit si no són interpretades i descodificades per construir una determinada visió del passat. El treball d'investigació que ha de portar a terme cada alumne en forma de pràctiques és el següent:
1. Primer estadi. Entrar en contacte amb les fonts, és a dir, recollida de dades, observació, descripció... que ens porten cap a la pregunta inicial. Aquesta pregunta inicial arriba després del contacte amb les fonts, cosa que no passa sempre amb els historiadors, ja que el bagatge acumulat al llarg de la seva experiència els permet plantejar-se una pregunta inicial sense un contacte previ amb els documents. Evidentment, l'alumne, sense cap mena d'experiència en aquests processos, necessita un primer contacte amb materials, seleccionats pel professorat, per poder arribar a formular una pregunta inicial.
2. Segon estadi. Treball didàctic que comprèn tres fases:
3. Tercer estadi. Síntesi, conclusions i comunicació de resultats.
L'aplicació d'aquests tres estadis a les pràctiques del Laboratori ens portarà, d'acord amb el seu grau de dificultat, a plantejar tres tipus diferent d'exercicis: la Pràctica Inicial Senzilla, la Pràctica d'Aprenentatge Completa i la Pràctica d'Investigació. El major o menor aprofundiment en el segon estadi, amb el treball didàctic de les fonts, serà el que motivarà la diferència en la dificultat a l'hora de realitzar les pràctiques. Hem intentat resumir els conceptes clau sobre l'estructura de les pràctiques en la següent presentació.
1. Primer estadi. Entrar en contacte amb les fonts, és a dir, recollida de dades, observació, descripció... que ens porten cap a la pregunta inicial. Aquesta pregunta inicial arriba després del contacte amb les fonts, cosa que no passa sempre amb els historiadors, ja que el bagatge acumulat al llarg de la seva experiència els permet plantejar-se una pregunta inicial sense un contacte previ amb els documents. Evidentment, l'alumne, sense cap mena d'experiència en aquests processos, necessita un primer contacte amb materials, seleccionats pel professorat, per poder arribar a formular una pregunta inicial.
2. Segon estadi. Treball didàctic que comprèn tres fases:
- Recollida i treball directe amb dades, fonts i proves: anàlisi, comparació, deducció, interpretació, generalització...
- Formulació d'hipòtesis.
- Contrastar i validar les hipòtesis.
3. Tercer estadi. Síntesi, conclusions i comunicació de resultats.
L'aplicació d'aquests tres estadis a les pràctiques del Laboratori ens portarà, d'acord amb el seu grau de dificultat, a plantejar tres tipus diferent d'exercicis: la Pràctica Inicial Senzilla, la Pràctica d'Aprenentatge Completa i la Pràctica d'Investigació. El major o menor aprofundiment en el segon estadi, amb el treball didàctic de les fonts, serà el que motivarà la diferència en la dificultat a l'hora de realitzar les pràctiques. Hem intentat resumir els conceptes clau sobre l'estructura de les pràctiques en la següent presentació.
Basant-nos en els exemples que presenta l'autor a la seva obra, us oferim quatre propostes didàctiques (tres Pràctiques Inicials Senzilles i dues Pràctiques d'Aprenentatge Completes). L'estructura de cada pràctica ens ajudarà a entendre els objectius didàctics d'aquests exercicis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada